QUADERN DE GREUGES
Quan dubtava de fer el bloc, volia evitar que derivés en un quadern de greuges, una mena de mireu-quantes-coses-em-toquen-la-moral, i qui diu moral diu nassos, qui diu nassos diu pebrots o collons. Per això el vaig començar el 23 de desembre, any nou vida (virtual) nova però no en vaig dir res fins ben entrat el 2007. Crec que he reeixit en el propòsit. De moment. I ara tampoc hi vull caure, només vesteixo de greuge la justificació de l’abandó del bloc. Aquest cop no ha estat la meva confessada mandra a publicar, sinó de la meva amiga Sénélec, i és que dels enemics, de tan obsessionar-t’hi, t’hi acabes vinculant.
Amb aquest nom tan original només avergonyeix el Sénégal. Que l’empresa elèctrica senegalesa dugui el nom de Séné- no és sinó una externalitat negativa per al país, un despropòsit per als senegalesos, que com jo, hem de sobreviure a les seves punicions.
El pitjor és que crec que em persegueix. Tinc uns quants amics psicòlegs, no sé qui a trobat a qui, que m’asseguren que encara estic bé, que no es tracta de cap mania persecutòria ni de cap paranoia.
He estat des de principis de setmana a la Casamance. Diria que per feina, però les compensacions són tantes que no goso qualificar-ho de treball. Ja us en faré cinc cèntims. Bé, al cas. A Sam Sam molt sovint hi ha talls de llum, les maleïdes coupures. Alerta, sovint no vol dir dos cops per setmana, ni tres, ni set. Pot voler dir diversos cops al dia. Si no planeges res, ho suportes. El cabreig bé quan penses que avui enviaràs un mail, o miraràs tal programa per la tele, o que et ve de gust llegir simplement el llibre que demana ser devorat. O quan tens feina i no pots fer anar l’ordinador, o quan tens classe i el recurs que havies pensat (amb energia elèctrica) se’n va en orris, o quan tens una xerrada i el projector es fa malbé perquè amb el tall de llum la bombeta no s’ha pogut refredar, o quan a la cooperativa de dones no poden cosir amb les màquines, ni tenen llum per veure-s’hi (santa Llúcia els conservi la vista), o el menjar se’t va malbé dins la nevera, o se’t descongela el congelador amb el teu menjar i el dels veïns. No paga la pena recrear-s’hi, i ho deixo estar.
A la Casamance les coupures m’han perseguit. Aquest cop no hi havia el Ferran per amanir els talls de llum amb les seves trucades a l’empresa Sxxxlec mereixedores de l’atenció d’en Woody, moments estel·lars de Nigel Hawthorne (Sir Humphrey a Yes, minister). Han estat de tal magnitud que s’han carregat l’ordinador de la comunitat, el mòdem (aïllat del món exterior), la torradora atrotinada del pobre Miquel que s’entossudeix a anomenar portàtil. Malgrat els onduleurs. Cada cop sospito més d’ells i de la seva eficàcia, i ho saben. Per això em tenen mania i mai e funcionen bé. El meu pobre portàtil ho aguanta tot. Llevat del Harmattan (vent polsinós del desert que enfosqueix el dia com les tardes de tempesta) que el va deixar KO durant un parell de setmanes. No en queda indemne. Un no surt endiumenjat de les topades amb la Sxxxlec. El meu estimat Toshiba té les seves ferides de guerra, i ara enrampa quan toques la carcassa i està connectat a l’empresa infame.
Aquesta PUNICIÓ per al desenvolupament del Sénégal i qualsevol societat que la patís no es va acontentar en perseguir-me fins a la Casamance. Em va voler acompanyar fins a casa, i així, quan dissabte em disposava a descarregar-me els mails de la setmana, patapam.
Final A: Potser és que li agrado i em trobava a faltar. Serà una amant gelosa?
Final B: Govern senegalès, aquesta companyia és la vergonya, punició i obstacle al creixement del Sénégal. Oposició, no entenc com a una setmana de les eleccions, ningú NO ha condemnat els talls energètics que infligeixen al Sénégal, parlat d’alternatives o si més no, de propostes de millora (ja no dic solucions). Són d’aquí, vostès?
PS: Imatge de la web de la Sxxxlec. Mireu el seu lema. Al seu costat Cioran és un jove padawan a cínic. A la foto hi veieu un parell o tres de persones assegudes. És un trucatge amb el fotoshop. Al carrer hi ha carpes i tot per atendre la gent que fa de tres a quatre hores de cua per poder pagar el rebut. No es pot fer per banc.
PS2: Avui fa anys la Maria, escriptora, promesa de bona escriptora, a qui encoratjo a publicar el que ja té escrit.
Amb aquest nom tan original només avergonyeix el Sénégal. Que l’empresa elèctrica senegalesa dugui el nom de Séné- no és sinó una externalitat negativa per al país, un despropòsit per als senegalesos, que com jo, hem de sobreviure a les seves punicions.
El pitjor és que crec que em persegueix. Tinc uns quants amics psicòlegs, no sé qui a trobat a qui, que m’asseguren que encara estic bé, que no es tracta de cap mania persecutòria ni de cap paranoia.
He estat des de principis de setmana a la Casamance. Diria que per feina, però les compensacions són tantes que no goso qualificar-ho de treball. Ja us en faré cinc cèntims. Bé, al cas. A Sam Sam molt sovint hi ha talls de llum, les maleïdes coupures. Alerta, sovint no vol dir dos cops per setmana, ni tres, ni set. Pot voler dir diversos cops al dia. Si no planeges res, ho suportes. El cabreig bé quan penses que avui enviaràs un mail, o miraràs tal programa per la tele, o que et ve de gust llegir simplement el llibre que demana ser devorat. O quan tens feina i no pots fer anar l’ordinador, o quan tens classe i el recurs que havies pensat (amb energia elèctrica) se’n va en orris, o quan tens una xerrada i el projector es fa malbé perquè amb el tall de llum la bombeta no s’ha pogut refredar, o quan a la cooperativa de dones no poden cosir amb les màquines, ni tenen llum per veure-s’hi (santa Llúcia els conservi la vista), o el menjar se’t va malbé dins la nevera, o se’t descongela el congelador amb el teu menjar i el dels veïns. No paga la pena recrear-s’hi, i ho deixo estar.
A la Casamance les coupures m’han perseguit. Aquest cop no hi havia el Ferran per amanir els talls de llum amb les seves trucades a l’empresa Sxxxlec mereixedores de l’atenció d’en Woody, moments estel·lars de Nigel Hawthorne (Sir Humphrey a Yes, minister). Han estat de tal magnitud que s’han carregat l’ordinador de la comunitat, el mòdem (aïllat del món exterior), la torradora atrotinada del pobre Miquel que s’entossudeix a anomenar portàtil. Malgrat els onduleurs. Cada cop sospito més d’ells i de la seva eficàcia, i ho saben. Per això em tenen mania i mai e funcionen bé. El meu pobre portàtil ho aguanta tot. Llevat del Harmattan (vent polsinós del desert que enfosqueix el dia com les tardes de tempesta) que el va deixar KO durant un parell de setmanes. No en queda indemne. Un no surt endiumenjat de les topades amb la Sxxxlec. El meu estimat Toshiba té les seves ferides de guerra, i ara enrampa quan toques la carcassa i està connectat a l’empresa infame.
Aquesta PUNICIÓ per al desenvolupament del Sénégal i qualsevol societat que la patís no es va acontentar en perseguir-me fins a la Casamance. Em va voler acompanyar fins a casa, i així, quan dissabte em disposava a descarregar-me els mails de la setmana, patapam.
Final A: Potser és que li agrado i em trobava a faltar. Serà una amant gelosa?
Final B: Govern senegalès, aquesta companyia és la vergonya, punició i obstacle al creixement del Sénégal. Oposició, no entenc com a una setmana de les eleccions, ningú NO ha condemnat els talls energètics que infligeixen al Sénégal, parlat d’alternatives o si més no, de propostes de millora (ja no dic solucions). Són d’aquí, vostès?
PS: Imatge de la web de la Sxxxlec. Mireu el seu lema. Al seu costat Cioran és un jove padawan a cínic. A la foto hi veieu un parell o tres de persones assegudes. És un trucatge amb el fotoshop. Al carrer hi ha carpes i tot per atendre la gent que fa de tres a quatre hores de cua per poder pagar el rebut. No es pot fer per banc.
PS2: Avui fa anys la Maria, escriptora, promesa de bona escriptora, a qui encoratjo a publicar el que ja té escrit.
3 comentarios:
Veig que m'has fet cas i ara permets comentaris. Espero que tot vagi bé pel Senegal.
El que hauria de fer el govern és permetre a les companies elèctriques extrangeres competir amb igualtat de condicions al país.
Deu n'hi do! Q complicat és viure sense electricitat!
A part d'això, tot b?
Nos ja hem tornat de Londres, hi ha un llapis q t'espera a Bcn!
Ptons Carles
En tot cas vigila amb el Harmattan, situació que m'he imaginat i conegut gràcies al teu blog... una abraçada i endavant!
Publica un comentari