L’ÉTAT C’EST MOI (ELECCIONS AL SENEGAL II)

C) Ara és (més) personal i (més) anecdòtic. Llegiu el que vulgueu.

M’agrada l’òpera, i l’any passat, si no em falla la memòria, o l’altra ves a saber, des del Sénégal consultar amb precisió les coses costa més, va venir la Gruberova al Liceu, i com sempre hi vaig anar amb al Juli. El públic el va tenir a la butxaca des que va trepitjar l’escenari, va complir, i la vam estimar. Recordo que el comentari a l’entreacte va ser com n’havia de ser de difícil comportar-se com un mortal més (ja no dic ser humil, que tocaria), lluny de divismes, quan tot el Liceu dempeus sota el sostre del Perajaume et crida Brava eixordat per uns aplaudiments devots.

Per tant, entenc que pugui passar i passi. Però aquest divisme només t’afecta si et relaciones a l’òpera, un cops surts a les Rambles, cadascú a casa seva i Déu a la de tots, i llestos. Si la Castafiore es creu una deessa de l’Olimp, que la tracti el psiquiatra del Woody. La cosa es complica si enlloc d’una professional del bel canto es tracta d’un president de la república:
Divendres tarda, Dakar (que és una península, i com tots vam aprendre, només té un punt de connexió amb la terra que anomenem isme), molta gent se’n torna a casa seva. Són els treballadors i estudiants que fruit dels problemes greus de circulació que hi ha per arribar—hi (només hi ha una carretera plena de forats, de dos carrils, i amb nyaga-nyai (furgonetes que fan d’autobús) que paren cada dos per tres) prefereixen anar dilluns, espavilar-se com poden, i tornar divendres a casa seva.
Aquests senyor que volia repetir de president a l’edat d’explicar contes als besnéts va decidir fer un miting a la VDN.
VDN són les sigles que traduïdes volen dir: Via de Desembussament Nord. Sí... ja us ho ensumeu.

Faríeu un miting a la plaça de les Glòries tallant Diagonal, Gran Via i la Meridiana un divendres tarda? Ja he dit que Dakar és una península, i si no surts per allà no surts per gairebé enlloc. Si ets creus el senyor feudal o l’amo de la colònia textil, dubtes. Si te la suen els altres, el fas. És això el que m’indigna. De debò que va fer el primer que li va passar per la carbassa? De debò que ningú va preveure l’embotellament més gran que he vist fins ara? I vostès han de gestionar un país?
Mentre procurava escapar-me de Dakar em martellava al cap el cèlebre l’état c’est moi, que ni els francesos es posen d’acord a l’hora d’atribuir-la a Napoleó o a Lluís XIV. Els proposo una sana solució, que en facin el lema del Wade. El Sénégal ja va tenir la seva oportunitat en forma d’urna.