ENJOGASSA’T AMB UN MOT

Que ve a ser l'apadrina una paraula de l’Ateneu en versió nostrada.

D’antuvi, bona diada de Sant Jordi.

I féu tal com raja:

Tronat
Eixida
Encenall
Calamarsa
Esbalaït
Sotrac
Trempera
Esbarjo
Trapella
Eixerit
Esbatanar
Tanoca
Redós
Collonada
Arrauxat
Fer l’orni
Llefiscós
Escruixidor
Sòmines
Baladrar
Espaterrant
Xiroi
Deixondir
Esmorteït
Arraulit
Entotsolar
Maldestre
Entremaliat
Calabruix
Balanguera
Escarransit
Escanyolit
Marduix
Carquinyoli
Esbudellar
Suara
Escodrinyar
Betzef
Trontollar
Arrepapar
Endinyar
Talòs
Mansarda
Esfilagarsar

I un parell més, que us les ben podíeu imaginar. Sí, es tracta de:

Panxa
Natja
Rodanxa

No és per re-introduir-les de nou, si mai han estat fora.
Només es tracta de llegir-les, en veu alta (indispensable), i creure’s Flotats davant d’un públic lliurat (posem-hi ple de Ferrussoles) al bell mig de l’escenari del TNC.

Han de rodolar per tot l’espai bucal, han d’omplir-lo, s’ha de gesticular histriònicament (a qui li calgui una calavera hamletiana que agafi una poma amb la mà dreta, la miri de fit a fit, i hi jugui una estona) i sobre tot, passar-ho bé, enjogassar-se.

Fotos: Rosa de Dalí i detall de les homilies d’Organyà (entre 1080 i el 1095, diuen els entesos)
Comentaris: afegeix-hi les paraules que t’enjogassen.