DAS PARFUM
Un lleu brunzit em desvetlla sense adornar-me’n. Són les 3 de la matinada del 13 juny. Estic despert, o això em sembla, com podria estar dormit. Més tard caic en què la frontera de la vigília ha estat diletant. Instal•lat en un generós confort vaig conscienciant el que va succeint i procuro atènyer la línia de la realitat deixant enrere els llimbs difosos.
L’olor. La clau de volta és l’olor. La lleu remor confusa se’m defineix amb precisió gràcies a l’olor que a aquestes alçades amera tota l’habitació.
Són les primeres pluges.
El passat 10 d’octubre va ser el darrer cop que va ploure. Ni una gota més des d’aleshores. Terra eixuta, i sentits endormiscats en la monotonia (llevat dels magnífics cels ennuvolats). No és que anoti compulsivament dates i xifres com el Hoffman a Rainman, però recordo estar a la pregària del matí i tenir present al Ion Aranguren (el 10 és el seu aniversari) quan va esclatar la darrera tempesta que se’n va dur en orris el passadís de sacs de sorra improvisat a l’escola inundada.
L’olor. La clau de volta és l’olor. La lleu remor confusa se’m defineix amb precisió gràcies a l’olor que a aquestes alçades amera tota l’habitació.
Són les primeres pluges.
El passat 10 d’octubre va ser el darrer cop que va ploure. Ni una gota més des d’aleshores. Terra eixuta, i sentits endormiscats en la monotonia (llevat dels magnífics cels ennuvolats). No és que anoti compulsivament dates i xifres com el Hoffman a Rainman, però recordo estar a la pregària del matí i tenir present al Ion Aranguren (el 10 és el seu aniversari) quan va esclatar la darrera tempesta que se’n va dur en orris el passadís de sacs de sorra improvisat a l’escola inundada.
En llevo i obro la porta de l’habitació, que em duu directament a l’exterior de la casa, seguint la flaire que em duia a Hamelin. Realment em sento arrossegat, i penso en el Jean Baptiste Grenouille i com devia ser de captivador el coi de Parfum.
Passada una estona torno a l’habitació i cantussejo E lucevan le stelle. I creient-me Mario Caravadosi, m’escapo del Castel Sant’angelo somniant amb Tosca i torno als llimbs.
Això de la Tosca té una explicació.
Quan vaig en moto, o abans en bici, no puc evitar cantussejar. De fet, no sé si canto o bramo. Va a èpoques, però porto una bona temporadeta amb aquesta àrea que destrosso satisfet mentre els altres usuaris de la via pública observen incrèduls l’escena.
E lucevan le stelle
Ed olezzava la terra
Stridea l’uscio dell’orto
Ed un paso sfiorava la rena
entrava ella fragante
me cadea fra le braccia ni res de res.
O dolci baci, o languide carezze
Per si a algú li ve de gust afegir-s’hi.
8 comentarios:
la melodia et balla al cap però no goses...
Comences cantussejant tímidament-que no et sentin- i un company de l'altre punta desxifra el cantusseig i es posa a xiular la frase següent. Al cap de res ja esteu cantant els dos i al final tothom para de treballar per bramar triomfalment el final de l'ària desconeguda però famosíssima de Tosca. (No és aquesta, però vaja... crec que també és de Tosca)
:)deu n'hi do...ara m'he emocionat, però no és d'això que volia escriure.
Només dir-te que he anat a parar aquí per empenta de la Maria, l'escriptora i la cantaire (per mi sobretot, cantaire!)i que com sempre ha estat una recomanació molt valuosa.
Capbussar-se en aquest univers de vivències amb regust de senegal és tot un plaer i una bona dosi de vitamines. Gràcies!
D'aquí poquissims dies trepitjarem terra senegalesa amb un grup de Setem, justament per sam sam.
...l'imapciècia per sentir l'olor de les pluges augmenta...
Fins aviat!
Magalí (de Setem a Sam Sam, de Sinera amb la Maria, etc...)
Europa troba a faltar la teva armonia que ens recordava que en el terreny de la música i la sonoritat, no tot es pot explicar en pentagrames o en tons o mitjos tons, o dodecafonies. Podries grabar-te en un dels teus viatges amb moto i enviar-nos-ho als que enyorem les teves particulars aries.
petoníssims
avui t'hem llegit a aplec una altra vegada... sempre és un honor.
M'agradaria destacar una frase: "Hem de tendir a ser coherents, com un quadre pixelat. [...]Demanar-nos ser coherents cada dia en cada acció és per acabar tancats. El traç global és le que ha de respirar coherència."
No pega gens amb el teu post d'ara, però s'ha fet un minut de silenci i de païment de la frase, molt entranyable.
Pel que fa a les teves àrees pels ponts de Dakar, t'hi veig, he ressucitat alguns vídeos prou decents de les teves habilitats vàries. Però pel que ens vas explicar... tampoc deus desentonar gaire, no?
una abraçada!!
Una altra olor d'humitat... la piscina de can Puiggrós!!! avui hem fet el dinaret de final de curs, com cada any (Sembla que aquest ja serà el darrer). T'hem trobat a faltar Carlitus!
una abraçada
egunon granadatik...
gustora joango nintzateke san sanera bisitan. Eta ziur orduak eta orduak emango genituela hizketan.
Ondo izan, afrikaldean, carles... uztailak 5ean ni berriz ameriketan izango nauzu. Eta handik bueltan, urriak 10, elkar izan gaitezke galdutako denbora berreskuratzen.
Besarkada.
Molt bon post!
Carlitus!!! ja està en marxa la preparació de la primera trobada de blocaires cristians a catalunya, estaràs per aquí?, si t'interessa:
http://elblocdeleloi.blogspot.com/2007/06/preparant-la-primera-trobada-de.html
Carles!!!!
Així q és època de pluges i tot té una olor peculiar?
Com sempre les fotos precioses, m'encanten!
Per aquí tot bé! POtsé un xic de calor, però suportable.
Records!
;)
Publica un comentari