tag:blogger.com,1999:blog-76287158631829211852012-01-29T03:00:39.941+01:00Aquest blog hauria de ser el més semblant a una conversa tranquil·la en una terrassa al més pur estil mediterrani, en una àgora, o si és vol més urbanita, la que m'imagino en un stoop de Brooklyn. I si en senzillesa en surt res, aprofitem-ho. Think! it ain't illegal yet.Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.comBlogger341100tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-69629362294350002632007-08-12T11:16:00.000+01:002007-08-13T09:00:00.498+01:00

Fa (massa) dies que no actualitzo, però ja estàvem tots previnguts. Superada la mandra, això del bloc va a ràtzies, he passat una etapa àgrafa, amb l’afegitó d’estar en plenes colònies de vacances. Aquí duren 21 dies, és una de les moltes bestieses que la llei senegalesa demana per poder fer (legalment) colònies a l’estiu amb nens. No hi entro perquè m’encenc, i no és el to que vull donar al post

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-84406236190777006762007-06-17T20:47:00.000+01:002007-06-17T20:54:48.764+01:00

Un lleu brunzit em desvetlla sense adornar-me’n. Són les 3 de la matinada del 13 juny. Estic despert, o això em sembla, com podria estar dormit. Més tard caic en què la frontera de la vigília ha estat diletant. Instal•lat en un generós confort vaig conscienciant el que va succeint i procuro atènyer la línia de la realitat deixant enrere els llimbs difosos.L’olor. La clau de volta és l’olor. La

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-10157991408698115442007-06-11T23:10:00.000+01:002007-06-11T23:16:53.513+01:00

A la Kermesse (fira) de Sam Sam.Mereix un post. Aviat, espero.Mentrestant, un divertimento.Té truc...Més fàcil encara Un Wally difícil d'amagar.

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-30882186844504777552007-06-08T13:50:00.001+01:002007-06-08T13:52:24.201+01:00

El tema del temps és una mina a l’hora de fer ballar la ploma. Llevat de danses més filosòfiques o científiques, pren sovint una cadència melangiosa. Entenc que és fruit principalment de la seva irrepetibilitat i incompartibilitat. Que és difícil expressar-ne les raons es fa palès, quan per explicar un concepte hem d’emprar massa paraules de més de tres síl·labes.Després d’un dia espès perdut

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-5899763805438684742007-06-03T18:55:00.000+01:002007-06-03T18:57:29.666+01:00

El 17 d’octubre de 1957, l’Acadèmia d’Estocolm concedia el Premi Nobel de Literatura a Albert Camus (1913-1960), “pel conjunt d’una obra que posa a la llum els problemes que es plantegen avui dia a la consciència dels homes”.Camus va dedicar el seu discurs davant l’Acadèmia al seu mestre de Primària, Louis Germain, a qui seguidament va escriure aquesta carta. 19 novembre 1957Cher Monsieur Germain

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-20880633449976476542007-06-03T18:48:00.000+01:002007-06-03T18:54:48.505+01:00

Però hi torno, arriscant xiulada per plom.Un més (a part d’aquest) i m’aturo. O com comença l’Albert (Camus):Puis-je, monsieur, vous proposer mes services, sans risquer d’être importun?A la propera vida (hi ha massa coses per assaborir en una sola vida, i optimista de mena, compto amb un parell o tres més) em demano la traça de començar novel•les. És un tema ben sobat, així que tiro la tovallola

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-18382603805666893312007-05-24T19:42:00.000+01:002007-05-24T19:48:43.460+01:00

Acabo de rebre un mail de l’Ignasi (Ricart) que m’ha fet passar una bona estona. El correu molt propi del seu estil, atent i afegint-hi algun element interessant, ja sigui un text dens per rumiar repetidament o una referència deseixida.En aquesta ocasió m’ha fet a mans un fragment de la Font de Vilafan, de l’Agustí Bernaus. Li escau, és murri.Entre que mig Dakar està enlaire, que Barcelona (i

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-88466392835390422142007-05-15T17:00:00.000+01:002007-05-15T17:07:46.991+01:00

La rumorologia que té accés a la Història (no a la Geschichte dels 6000 milions d’humans, no, a la Historie que es reserva per als grans) malgrat rumorologia mereix un respecte. Deixem-ho en que demana atenció. Aquesta rumorologia ens ha portat la cançoneta que fa més 1600 anys va actuar de punt d’inflexió a la vida disbauxada d’Agustí d’Hipona (alguns el coneixen com Sant Agustí) i el va menar

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-48314701283489869592007-05-08T23:37:00.000+01:002007-05-08T23:47:39.365+01:00

Dilluns matí és sinònim de saló recreatiu anys noranta, quan els fumadors ho podien empudegar tot més que ara (perquè encara empudeguen). Una de les moltes sorts de viure al Sénégal és l'absència de tabac. Perceps un benestar irrecognoscible, discret, i precisament per això trigues a descobrir d’on brolla: (gairebé) ningú fuma.Vagi per davant que no tinc res en contra dels fumadors (m’encanten

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-67312324655906834392007-04-27T23:59:00.000+01:002007-04-28T00:05:12.493+01:00

Sabeu quan per reis li regalen al cosí petit de la casa, que de per sí és emprenyador com una mosca collonera, una joguina molt maca que resulta ser un sac de gemecs i no para d’emetre sorolls i sorollets i t’omple el cap com un timbal i mentre procures clavar-li una puntada de peu per enviar-la escales avall (la joguina, no ton cosí, que n’és de minyó!) i que dissortadament la joguina mori,

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-60884164378558682052007-04-23T10:02:00.000+01:002007-04-23T17:09:42.234+01:00

Que ve a ser l'apadrina una paraula de l’Ateneu en versió nostrada.D’antuvi, bona diada de Sant Jordi.I féu tal com raja: TronatEixidaEncenallCalamarsaEsbalaïtSotracTremperaEsbarjoTrapellaEixeritEsbatanarTanocaRedósCollonadaArrauxatFer l’

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-88674899681930070172007-04-16T09:37:00.000+01:002007-04-16T11:06:36.388+01:00

Reconèixer els carrers de Dakar des del cel és el que em va activar. Després d’una quinzena d’aturada obligatòria a Barcelona, Capítol provincial hi obligava, que esperava que no sé quin clic intern es disparés i que certes reaccions no massa controlades em desvetllessin de la meva letargia emocional. Crec que el baix to d’aquests dies ha estat precisament això, la hibernació. M’he sentit com un

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-41963334816526252562007-03-23T23:51:00.000+01:002007-03-24T00:03:47.399+01:00

Me’l va ben rebregar. El llibre s’entén. S’hi va abraonar, me’l va prendre (literalment!) de les mans i va deixar de ser meu per ser seu. El tresor que m’havia pertangut durant una setmaneta em va ser arrabassat sense que pogués dir aquesta boca és meva, i amb tristor vaig constatar no ho havia estat mai de meu. Ara estava en bones mans. Ens les seves. Les d’ella, professora que va ser de llengua

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-24472337827165747132007-03-19T12:15:00.000+01:002007-03-20T23:19:41.133+01:00

A voltes l’etimologia recreativa pren el vol i s’oblida del "re"- enjogassant-se amb la “creativa”. Procuro que els vols siguin efímers, no prenguéssim mal com Ícar. El títol és tot just una incursió de poca embranzida en l’etimologia creativa. El post és la segona part del unum, verum, bonum et pulchrum que no sé on para, però si hi cliqueu l’ens virtual us hi hauria de dur. Allà parlàvem dels

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-87738596552496386762007-03-15T15:58:00.000+01:002007-03-15T16:05:41.908+01:00

Amb l’”Anem de viatge” se’m gira feina i no me la trec de sobre (i algun lector pot pensar: ni falta que fa xatu). Sort de la meva sordesa selectiva, que em permet unes línies de tabarra.Els llibres se’m van acumulant, postejo poc i em fa mandra comentar-los. Però m’entesto en mantenir l’apartat fins que l’evidència i la inèrcia se l’enduguin riu avall, “que van a dar en la mar que es el morir”.

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-46918971244239786782007-03-11T01:08:00.000+01:002007-03-11T10:38:30.991+01:00

C) Ara és (més) personal i (més) anecdòtic. Llegiu el que vulgueu.M’agrada l’òpera, i l’any passat, si no em falla la memòria, o l’altra ves a saber, des del Sénégal consultar amb precisió les coses costa més, va venir la Gruberova al Liceu, i com sempre hi vaig anar amb al Juli. El públic el va tenir a la butxaca des que va trepitjar l’escenari, va complir, i la vam estimar. Recordo que el

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-545142485426342142007-03-11T01:02:00.000+01:002007-03-11T01:07:47.408+01:00

Al Sénégal hi ha hagut eleccions. Fins i tot la premsa espanyola n’ha fet ressò. La Vanguàrdia (no ens enganyem, darrere l’eufemisme “premsa barcelonesa” que evita el “catalana” s’hi amaga l’adjectiu espanyola; és com aquells catalans que quan van a fora - en el cas d’aquests catalans, d’Espanya s’entén - i no diuen ser espanyols, són de la ceba! Però tampoc gosen dir catalans i es queden amb un

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-2070598911861172302007-02-22T16:12:00.000+01:002007-02-22T16:20:46.405+01:00

El Dijous Gras al Sénégal (influència francesa) es diu Mardi Gras. El nom no és arbitrari, vull dir, que al dijous del Dijous Gras no li diuen Mardi Gras, sinó que realment es fa en dimarts.El Carnestoltes, com Sant Joan i la Nit de cap d’any, és d’aquelles festes que m’agrada viure-les com si no existissin. Amb perdó d’en Dietrich Bonhoeffer per profanar-li (mai el sentit literal ha escaigut tan

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-9788972089108451602007-02-18T16:45:00.000+01:002007-02-18T16:55:29.422+01:00

Quan dubtava de fer el bloc, volia evitar que derivés en un quadern de greuges, una mena de mireu-quantes-coses-em-toquen-la-moral, i qui diu moral diu nassos, qui diu nassos diu pebrots o collons. Per això el vaig començar el 23 de desembre, any nou vida (virtual) nova però no en vaig dir res fins ben entrat el 2007. Crec que he reeixit en el propòsit. De moment. I ara tampoc hi vull caure,

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-49222105148745632752007-02-12T15:47:00.000+01:002007-02-12T15:53:39.147+01:00

Després de dir el títol del post, en veu alta i amb un accent postís de NovaYork, com si d’un veí de Brooklyn pujant pel stoop de casa seva es tractés, inevitablement penso amb l’Edna (és qui em torpedina amb l’expressió que tant m’escau) i ens imagino als dos engegant amb el The penguin emperor derivant cap a qui sap son.Paranoies que té un, després que m’hagin intentat ensenyar a tort i a dret

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-46172596209875237502007-02-08T12:51:00.000+01:002007-02-07T16:53:38.966+01:00

Aparentment sembla que tiri pedres a la pròpia teulada, com si en començar a parlar d’un llibre manifestés que la pel·lícula és mil cops millor. Podria ser, perquè hi ha llibres francament infumables, que ni per a paper de liar serveixen. Entre internets i edicions pagades amb pròpia butxaca, els era de noche per llovía abunden força. Jo mateix me n’acabo d’empassar un de la mida d’un gripau, i

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-56524652749621618972007-02-04T23:02:00.000+01:002007-02-04T23:16:11.864+01:00

Quan la Thyamith (el que em va costar aprendre’m el nom! Juraria que cada vegada que me’l repetia el deia diferent, però la primera prèvia per a la convivència és no suposar i m’hi vull entrenar) me’l va traduir com aller jusqu’au bout, em va venir al cap duc in altum. I al cap es va quedar. No es tracta d’atabalar als nens de l’esplai de Sam Sam, majoritàriament musulmans, amb frases llatines

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-44214901027694483992007-02-03T12:19:00.000+01:002007-02-03T12:25:04.985+01:00

La figura del mestre és excepcional. Seria formidable tenir una tarda per endavant amb amics disposats a conversar-hi, perfilant què entenem per mestre, quins atributs té, a qui recordem com a mestre, com ens ha colpit, com evoluciona la relació si és que mai ha sabut que el/la teníem per mestre, i fer memòria (sempre és un plaer si els records són bons) dels moments en què ens hem sentit tocats

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-22682764263024543472007-01-25T23:07:00.000+01:002007-01-28T23:58:23.453+01:00

Quin home aquest Lorenzo Milani.Té nassos la cosa. Me n’han parlat cent vegades i ha de ser al Sénégal i de rebot que l’acabi llegint. Sé que he descobert la sopa d’all. Però compto amb la vostra gentilesa per donar-me una treva d’un post (que sigui aquest) i deixar—me esplaiar pel broc gros, fent-vos partícips de la troballa de les Índies: heu de llegir Lorenzo Milani. Bé, essent estrictes,

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com57tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-11048577159595211522007-01-22T20:53:00.000+01:002007-01-22T20:58:53.826+01:00

Ara no vull anar d’iconoclasta per la vida (preterició a punt de fer gol per l’escaire) però deixeu-me trencar un tòpic dels catalans, que com és sabut, entre refranys i figures de pessebre, ens ben mereixem la fama d’escatològics. La merda de la muntanya, o de la plana, tan és, sí fa pudor. Més encara si la remenes amb un bastó. Una altra tema és que t’habituïs al ferum i t’estaborneixi els

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-38379347179921429052007-01-18T16:31:00.000+01:002007-01-18T16:43:11.258+01:00

Recupero aquesta sentència de Jean Cocteau per al llibre (llegeixo Le Chemin de l’homme, per recomanació d’en Tura) que m’ha proporcionat un viatge distret i plaent. Més que un viatge ha estat una passejada, d’aquelles que no tenen cap pretensió. És dies més tard que, quan evocant sovint la passejada, t’adones dels souvenirs (en sentit literal, record) que t’has endut. Això ho porta el gènere

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-78211234164864075202007-01-14T18:05:00.000+01:002007-01-14T18:09:09.662+01:00

Vet aquí que rebo un mail del Pau que s’interessa per saber quantes tones de mangos i papaies porto endrapades. I m’ha vingut al cap La Trinca i el seu elogi de la papaia, que tan be coneixeu:Diu la teoria, de l’evolució, que l’home ve del mico, quina aberració!Si és evident que l’home ve de la papaia, de la papaia, de la papaia (...)Definitivament és la meva fruita predilecte al Sénégal, i ara

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-61560367325205204712007-01-14T00:19:00.000+01:002007-01-14T00:23:30.707+01:00

Al principi ho portava bé. Molt francès, bona lectura, poca feina, anar a córrer puntualment a les 17:30, i a dormir com les gallines, perquè llevar-se a les 6 fa mal. Ara el quotidià se m’ha complicat i els horaris se m’han occidentalitzat de nou, anant a dormir més tard del que tocaria, atesa l’hora de se reveiller. Sort en tinc del despertador, perquè fins a 2/4 de 8 és fosc i fa fresqueta. La

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-7865659625242446182007-01-12T18:18:00.000+01:002007-01-14T00:29:13.829+01:00

Ni sóc tomista, ni neo-escolàstic ni vull parlar de metafísica.Només us vull contagiar l’admiració que em susciten els arbres al Sénégal. La bellesa que tenen és pertorbadora. Els vols tocar, de sempre que he tingut la necessitat de tocar l’escorça dels arbres, de fer-los més meus, de notar la seva textura, els olors que fan, mirar-los d’un costat, de l’altre, encerclar-los. Vertaderament, hi ha

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-1479767912816941422007-01-12T17:24:00.000+01:002007-01-14T00:25:19.480+01:00

Sovint constato la confusió a l’hora d’interpretar el brocard llatí del títol, equiparant-lo al do ut des (a voltes, tot s’ha de dir, constato no-res, això ja és més trist). I no. Una cosa és donar quelcom a canvi d’una contraprestació (do ut des) i l’altra equivocar un quid al lloc on hi hauria d’anar un quo. Tampoc en faré una croada, ja em desgasta prou el si non é vero é bello (trovato??).Tot

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-48069903549061621512007-01-11T10:02:00.000+01:002007-01-14T00:25:01.787+01:00

"Anem de viatge amb" és el títol de l'apartat que estreno al BLOG(vegeu-lo a la dreta de la pantalla) . Amb aquest nom reto un insignificant homenatge a Hans Georg Gadamer. Un dels millors filòsofs del segle passat, home del segle XX (11 de febrer de 1900-13 de març de 2002, es pot demanar més seglevinteïtat a un mortal?), pare de l’hermenèutica. D’ell recollim les dues grans armes contra el

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-8389490926151216642007-01-01T19:23:00.000+01:002007-01-14T00:24:35.434+01:00

31 de desembre, darrer dia de l’any per a tots els que funcionem amb el calendari gregorià, i festa (a gairebé) arreu. Però al Sénégal enguany passa a un segon pla: s’escau al mateix dia que la Tabaski (o Aïd-al Kebir, literalment gran festa, com s’anomena en àrab), la festa del xai. Recorden la Abraham, pare de la fe, que sacrifica un xai en lloc del seu fill, atès que al darrer moment un àngel

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-91400651811933028472006-12-31T14:35:00.000+01:002007-01-14T00:24:15.314+01:00

I va anar així:Lectura de l’Evangeli (Jn 1, 1-18):Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.Déu envià un home que es deia

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7628715863182921185.post-86899932007319830402006-12-23T13:23:00.000+01:002007-01-14T00:23:58.499+01:00

Hola hola,D'aquesta foto mig barreja d'en Carles amb el Harry, Il Padrino i el Senyor dels Anells (amb petit muggle que respon al nom de Pau als braços) fa exactament un any.I només cinc minuts assaborint el que va ser la festa i les mil atecions dels amics m'omplen el dia.Començo blog. Ja veure'm que en sortirà.

Carleshttp://www.blogger.com/profile/10459058873912921313noreply@blogger.com0